Okupar la casa del teu soci amb un cavall de Troia i l'ajut d'un "tonto util"


Ara fa 4 anys ERC del Vendrell, que sortia d’una fortíssima crisi interna, va optar per fer candidatura municipal conjunta amb Som Poble, formació política de l'orbita cupaire, el moment era un altre i el processisme marcava excessivament la realitat i les dinàmiques polítiques. Els acords d’aquesta coalició, establerts com un acord d’entre iguals (que no ho eren), van beneficiar exageradament la part dèbil i extremista de la coalició: Som Poble, que des de una molt limitada aportació de votants va aconseguir situar a un cap de llista política i electoralment molt fluix obtenint una representació de tres regidors. Som Poble va aconseguir d’aquesta manera una representació institucional desproporcionada que d’altre manera mai hagués somiat aconseguir, aquesta vampirització va ser un regal caigut del cel (Cap de llista, tres regidors de sis i nom del grup municipal Som Poble-ERC). ERC pel contrari, va millorar de fet la seva representativitat real amb un sol regidor més, tot oferint un major nombre de votants i la veritable marca força (situant-la en un degradant segon pla). De fet la campanya socialista va aprofitar amb habilitat la visual radicalització d’ERC per treure avantatge i profit amb un claríssim oportú i ben fonamentat i argumentat discurs de la por. “Votar a ERC és com votar a la CUP”. Discurs que va ser clau a nivell electoral i va donar un paquet important de vot útil al PSC i que també va desmobilitzar a votants naturals d’ERC a l’anar Som Poble en el mateix paquet. Discurs que ben segur el PSC tornarà a utilitzar, de fet ja ho estan fent, si la coalició es repeteix tornaran a treure fàcilment el mateix profit. 


Al llarg de la legislatura la convivència entre el partit de govern i el d’agitació ha estat força complexa i ha desdibuixat sovint la marca força (ERC). Som Poble te l’aparent eficiència tàctica i operativa, com en tots els grups i règims autoritaris, actuant com una força de tall stalinista molt compacte que els hi permet establir un control ferri encara que molt autoritari i vampíric de la coalició. Al contrari que ERC té un component molt més ric però més heterogeni i de caire indiscutiblement molt més democràtic, força més difícil i lent de gestionar. 

En aquests quatre anys les trajectòries d’ERC, partit amb un perfil institucional i de govern molt clar i l’orbita cupaire, partits d`agitació, s’han definit tal com són i distanciat profundament a tot el país i arribaran al punt més distant just coincidint amb les properes eleccions municipals (que coincideixen també amb els dos anys de govern Aragonès). ERC és sense cap dubte la marca força, l’única marca de les dues que té veritable potencial polític i voluntat de govern, les forces cupaires exerceixen més, un paper pressió / desestabilització i només cal veure les nombroses enquestes, on l’orbita cupaire té una clara tendència a la baixa, fins arribar sovint a la marginalitat, mentre ERC es dibuixa com la primera força municipalista del país. La coalició vendrellenca Som poble-ERC allunya clarament al partit de Macià, Companys i Junqueras de la màgica centralitat o majoria sociològica que afavoreix sempre electoralment en aquest país i la radicalitza i perjudica visualment davant d’aquest valuosíssim i estratègic paquet de vot. Per la part de Som Poble sempre negaran l’existència de la seva inflada bombolla electoral, els hi va la vida si no ho fan, però la bombolla i l’exagerada supervaloració del seu potencial electoral és òbvia, real i evident. Som Poble aporta menys votants a la coalició dels que per por perd ERC per culpa de la coalició i l’allunya i desdibuixa d’aquesta centralitat sociològica electoral tremendament cercada i desitjada per qualsevol força amb vocació real de govern. 


Ara les eleccions municipals són a un any vista i les forces i organitzacions polítiques engeguen les seves maquinàries i estratègies per aquest fi. Som Poble al Vendrell és molt conscient de la seva realitat i sap molt bé el que s’hi juga, però també és conscient que l’enredada de les eleccions anteriors no es pot fer de la mateixa manera, no funcionaria i no seria creïble. Cal apostar per una altre “fórmula” més “creativa”, definitiva i eficient per aconseguir perpetuar el seu objectiu, que no és un altre que seguir vampiritzant com sangoneres la marca i el capital polític del company de coalició en benefici propi. 


L’operació d’ara és molt més complexa i arriscada, del que es tracta és de implementar una estratègia pura i dura d’entrisme polític a ERC i fer-se amb el poder dins d’aquesta organització local, només els hi cal un cavall de Troia més o menys creïble, sembrar la necessària rivalitat interna a ERC, eliminar com sigui i sense escrúpols figures poc dòcils i poc manipulables i un “tonto útil”. 


L’operació per fer-se amb la marca ERC al Vendrell per la part de l’espectre Som Poble està en marxa des de fa ja un bon temps. L’estratègia és molt pensada i molt planificada. Han plantat un suggerent i atractiu cavall de Troia als nassos de la militància de la mà del seu incaut president local amb la figura d’un conegut jurista, resident a Berà, expert en dret internacional públic, professor d’universitat i ex alt càrrec del departament d’exteriors, recent militant d’ERC i molt vinculat a efectes personals, ideològics i socials amb el nucli dur de Som Poble al Vendrell. Nucli dur que li fan també de guàrdia pretoriana a canvi d’ajudar-los ell a prendre el poder al partit de la marca bona (un perfil d’aquells que enlluernen i emocionen a les poblacions mitjanes i a segons quins quadres de partit locals). Personatge que manté que no volia ser en cap moment cap de llista, que només “volia ajudar”, però que no dubta en presentar la seva candidatura a les primàries, tot havent ja una candidata i actuant amb mètodes i pràctiques força brutes tot negociant, amb inacceptables condicions per qualsevol organització política que es respecti i fent-ho simultàniament, amb elevat divisme, amb Som Poble i amb el cap de l’organització local del partit que l’acaba d’acceptar com a militant (ERC). L’esmentat president local, un personatge molt fosc, molt dèspota, exageradament autoritari, sense els mínims escrúpols i molt mediocre, rebotat d’ERC de Rubí, i molt qüestionat a l’organització local, que com a únic objectiu polític té és el de situar, sigui com sigui i peti qui peti, a la seva esposa, cap de comunicació local i comarcal d’ERC (amb una política de comunicació nefasta, sectària i quasi inexistent) en un lloc a la llista municipal, amb garanties de sortir. Un trepes en definitiva, d’aquells que fan que molta gent tingui fàstic de la política i que sembla que entén l’organització com si fos una societat anònima familiar. Tonto útil que, els cupaires, menysprean igual o potser més que als altres dirigents de l’ERC vendrellenca però que els hi fa la feina i les tupinades més brutes, i quan sigui l’hora el llençaran com un Kleenex brut. Ningú amb les mínimes neurones pot confiar políticament amb qui traeix als seus companys com aquest paio ho ha estat fent. Un cop feta la feina bruta acabaran amb ell al no poder aportar res més d’útil i el mataran políticament tot rentant-se les mans el més visiblement possible. 


Som Poble quasi bé han aconseguit l’objectiu marcat. La tupinada i l’okupació està en marxa. Però no esperaven un altre candidat a cap de llista que veiés clarament la jugada i se’ls enfrontés amb molta valentia. Fet que els ha descol·locat i fet cometre greus errors i xapuses. Han aconseguit suspendre de la mà del seu tonto útil, una assemblea programada per escollir cap de llista amb l’excusa d’un correu electrònic fantasma ara per ara anònim per la majoria de la junta local i la militància. Dos dies abans de la suspensió el candidat que “volia ajudar” confessava, via WhatsApp, a qui escriu aquest escrit, que creia amb molta seguretat que perdia les primàries (fet que puc demostrar). Correu electrònic fantasma que ha provocat la suspensió “sine die“ de la mateixa ( obvia tàctica dilatòria) i els hi dona temps suficient per modificar favorablement per a ells els reglaments electorals interns, incorporar nous votants a l’assemblea (fet que afavoreix al sector “entrista” mentre a l’hora a suggeriment del nou militant de Berà, trasplantat al Vendrell, el grup municipal deriva cada mes més de mil euros a una productora o empresa de comunicació que fa vídeos d’aficionats a preus exorbitants i van buidant la caixa del mateix per si no es dóna la desitjada, vital i imprescindible, per a la seva supervivència, coalició. 


ERC al Vendrell ha superat les seves crisis, ara la situació és molt diferent, és un partit de govern major d’edat, amb personatges que han fet una feina brillant d’investigació i oposició molt dura i eficient i d’altres amb excel·lents relacions i connexament de situacions molt problemàtiques, difícils i discriminatòries i que han donat molt suport i acompanyament a entitats i persones o afecten a col·lectius o barris sencers del Vendrell. 


ERC possiblement esdevindrà la primera força política del país a nivell municipal. ERC és un gran partit, un dels més grans de Catalunya, un partit de govern, i no li calen ni li convenen companys de viatge que el situïn als extrems i a la marginalitat. ERC del Vendrell ha de ser sobretot coherent i no pot anar en contra de les poc correctes formes de fer d’un Kenneth Martínez (PSC) o Christian Soriano (PSC) i presentar un candidat que utilitza mètodes iguals, semblants o pitjors. 


ERC al Vendrell està rebent un fortíssim i desestabilitzador atac des de fora, una autèntica, duríssima i destructiva OPA hostil per apropiar-se de la seva marca i organització local, això passa a vegades quan la marca és molt potent i d’altres sense escrúpols els hi cal per sobreviure. No és una crisi, és fruit de l’èxit i valor de la marca. I sembla ser aparentment només un fet puntual al Vendrell, malgrat desconèixer si aquesta estratègia hostil o semblants s'estan implementant coordinadament o no en altres indrets i amb quins objectius concrets finals, que també podria ser. 


ERC del Vendrell depèn només de la seva militància. Cal que reaccioni com cal, amb intel·ligència política en defensa radical i compromesa dels seus interessos i valors. És ella, la militància qui te i ha de tenir l’última paraula. És sobirana i cal que exerceixi aquesta sobirania i pari el cop, salvi l’organització al Vendrell, els seus valors, principis, essència i marca. Aquest fortíssim atac, farcit de jocs bruts,  ve dirigit des de els seus companys de coalició, amb l'activa participació del molt decepcionant personatge que actua com a  cavall de Troia i l'indigne connivència interessada del "tonto útil" , des de posicions polítiques i personals que no tenen res que veure amb els valors democràtics i republicans, una barreja alarmant de estalinisme extrem, cumbaianisme cutre i carrincló  i carlisme ranci i molt misogin, sectari i excloent dels que cal protegir-se i allunyar-se i desmarcar-se pel be de l’organització, del Vendrell, de la comarca i del país. 


Xavier Ferrer i Sandoval 

Ciutadà català i mexicà resident a Coma-ruga (El Vendrell), amb arrels al Penedès des de fa segles, observador, analític i lliure pensador i defensor radical dels valors democràtics i d'una forma digne de fer política. 

Comentaris

  1. Ostias!! Crec que hauries de canviar de font d'informació , podria ser que qui ha creat aquesta ficció que expliques sigui "l'espectre" i tu el "tonto útil"

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada